Programació d’Aula
Desenvolupament de les Unitats Didàctiques
Cultura Clàssica
3r ESO
Unitat 1. El llatí i les
llengües romàniques
COMPETÈNCIES / OBJECTIUS
•
Iniciar-se en el coneixement del
llatí a partir de les llengües actuals.
•
Conèixer l’origen comú de la major
part de les llengües europees.
•
Estudiar l’expansió i l’evolució
de la llengua llatina.
•
Identificar els idiomes europeus
que, com el català, deriven del llatí.
•
Comprendre, mitjançant l’exemple
dels noms dels dies de la setmana, com es van derivar les diferents llengües
que provenen del llatí.
CONTINGUTS
•
Pervivència d’elements
grecollatins en les llengües actuals.
•
Identificació de l’origen de les
llengües europees: l’indoeuropeu.
•
Reconeixement de l’origen,
història i evolució del llatí.
•
Anàlisi de l’expansió del llatí:
les llengües romàniques.
•
Discriminació de llatinismes i
cultismes més freqüents en la llengua catalana.
•
Discriminació de prefixos i
sufixos derivats del llatí que més s’utilitzen en el nostre idioma.
•
Consulta i interpretació de mapes.
•
Elaboració de taules i esquemes a
partir de les dades proporcionades.
•
Consulta de diferents fonts per
recollir informació.
•
Càlcul de dates pel sistema de
datació dels romans.
•
Identificació de conceptes a
través d’imatges.
•
Aplicació de les regles de
derivació del llatí a algunes llengües romàniques.
COMPETÈNCIES
•
Despertar interès per conèixer les
fonts clàssiques de la nostra cultura i, en especial, l’origen de les llengües
romàniques que es parlen a l’Estat espanyol.
•
Crear curiositat per identificar
els canvis i l’evolució que ha experimentat la nostra llengua a partir del
llatí.
•
Despertar l'afany de progressar en
el coneixement i l’ús de la pròpia llengua estudiant d’on provenen les paraules
que formen part del nostre vocabulari.
·
Crear
interés per conèixer l'alfabet grec i els helenismes
Treball amb competències
Competència
comunicativa lingüística i audiovisual
•
Establir
l’origen de llengües europees per comprendre les connexions entre elles i
consolidar el vocabulari après en matèria de llengua.
Educació en valors
Educació per a la
convivència
•
L’acostament
dels alumnes als orígens de la seva llengua serveix per posar de manifest els
molts vincles d’unió que hi ha entre la nostra cultura i la d’altres països
europeus.
Educació per a la
pau
•
És
també una bona ocasió per obrir un debat sobre les raons culturals que apropen
i separen les diferents nacionalitats, i que sovint es consideren com a
causants de conflictes polítics i fins i tot bèl·lics.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
•
Conèixer l’origen de la major part
de les llengües europees, així com els processos històrics que van causar-ne la
fragmentació.
•
Diferenciar les anomenades
llengües romàniques i situar-les sobre el mapa.
•
Identificar les diferents etapes
de l’evolució de la llengua llatina.
•
Establir semblances i diferències
entre la nostra llengua i el llatí del qual en prové, assenyalant els processos lingüístics que les
han causades.
UNITAT 2. La llengua grega
OBJECTIUS
•
Reconèixer
elements lingüístics presents en llengües diverses com a manifestacions del seu
origen comú i valorar la seva diversitat com a mostra de riquesa cultural i com
a un instrument ideal per a la comunicació de les persones.
•
Conèixer
els diferents sistemes d’escriptura que s’han desenvolupat a través de la
història, distingint els tipus ideogràfic o pictogràfic, i l’alfabètic.
•
Entendre
l’alfabet grec i el seu origen fenici com a medi per analitzar la llengua
grega.
•
Iniciar-se
en el coneixement de la llengua grega a partir d’hel·lenismes que hi ha en la
nostra llengua.
•
Distingir
les diverses etapes de la llengua grega i els seus dialectes: jònico-àtic,
eòlic, dòric, arcadi-xipriota.
•
Situar
espacialment i cronològicament el desenvolupament de la llengua grega.
•
Comprendre
el concepte de koiné.
•
Valorar
la importància dels ètims grecs en català.
CONTINGUTS
•
Evolució
i història dels sistemes d’escriptura.
•
Identificació
de caràcters i direcció de l’escriptura.
•
Origen
fenici de l’alfabet grec.
•
Reconeixement
de l’alfabet grec com a antecedent de la majoria dels alfabets actuals.
•
Etapes
i dialectes de la llengua grega.
•
Identificació
de la koiné com a llengua comuna basada en el dialecte àtic, i la seva evolució
fins a convertir-se en el grec modern.
•
Pervivència
de lletres i termes grecs en els àmbits religiós i científic actuals.
•
Discriminació
dels hel·lenismes del català en el nostre vocabulari quotidià.
•
Cerca
d’informació i contrast amb la que s’ha ofert.
•
Lectura
crítica de textos històrics i literaris.
•
Elaboració
d’esquemes a partir de dades proporcionades.
•
Realització
de les activitats de cada un dels apartats.
•
Localització
en un mapa de les zones dels diferents dialectes grecs.
•
Pràctica
d’escriptura amb caràcters de l’alfabet grec.
•
Anàlisi
etimològica d’hel·lenismes.
COMPETENCIES
·
Aprendre a valorar de manera crítica de les idees
religioses.
·
Crear adición a la lectura de textos sobre mitología.
·
Despertar curiositat per entendre els mites per explicar
els fenòmens de la natura
·
Crear interès per conèixer la tradición clàssica en la
història de l’art.
·
Valorar la utilització dels mites clàssics dins la Nostra
tradición literària.
·
Identificar el lèxic espanyol relacionant-lo amb les
creences .
·
Acceptar els elements grecollatins com a elements de la
nostra cultura.
·
Saber utilitzar els mites heroics grecs i romans per tal
d’entendre millor la dimensión humana de l’home.
·
Capacitat de treball en grup
Treball
amb competències
Competència
d’aprendre a aprendre
•
Reconèixer l’herència lingüística del grec en la
nostra llengua i en altres llengües que coneixem.
Educació
en valors
Educació
per a la convivència
•
El coneixement dels diferents tipus d’escriptura
i de l’evolució de l’alfabet grec fins als que utilitzem en l’actualitat
propicia l’acostament dels alumnes cap a la interculturalitat.
Educació
per a la pau
•
El fet que puguem disposar d’una gran riquesa
cultural ajuda a introduir la idea que sempre és més important la diversitat i,
per tant, les diferències no han de ser mai motiu de conflicte entre els
pobles.
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
•
Comparar i identificar els diferents tipus
d’escriptura.
•
Diferenciar els diversos dialectes grecs i
situar-los en un mapa.
•
Conèixer els caràcters de l’alfabet grec.
•
Identificar els hel·lenismes que s’han tractat
en la unitat.
•
Saber utilitzar el vocabulari específic adequat.
UNITAT 3. La vida familiar
OBJECTIUS
•
Conèixer les característiques principals de la
vida familiar a Grècia i a Roma.
•
Estudiar la situació de la dona en l’antiguitat,
el seu paper secundari en la societat i les seves escasses possibilitats
d’accedir a l’educació.
•
Identificar les diferències que hi havia entre
la consideració social de la dona grega i la de la romana, i comparar-les amb
les dones de l’actualitat.
•
Observar els costums i rituals de les cerimònies
matrimonials a Grècia i a Roma.
•
Reconèixer el concepte de matrimoni com a acord
social per perpetuar la descendència.
•
Examinar els requisits legals per al matrimoni
romà, i les modalitats de la cerimònia matrimonial i del divorci a Grècia i a
Roma.
•
Distingir els diferents tipus de noms romans amb
què es designava un nou ciutadà.
•
Percebre el fet que la indumentària i els
vestits eren un signe de diferenciació social per als grecs i els romans.
•
Advertir que, ja en l’antiguitat, hi havia la
preocupació per l’estètica i la moda en la roba i els cosmètics.
CONTINGUTS
•
Identificació de la vida familiar a Grècia i a Roma.
•
Anàlisi
de la condició de la dona en la societat grega i romana.
•
Reconeixement
dels rituals de les cerimònies matrimonials a Grècia i a Roma.
•
Identificació
d’aspectes legals del matrimoni i el divorci.
•
Reconeixement
dels noms d’un ciutadà romà.
•
Discriminació
d’aspectes socials de la moda i l’estètica.
•
Realització
de les activitats proposades en els diferents apartats.
•
Lectura
comprensiva de fonts clàssiques.
•
Cerca
i utilització contrastada de la informació.
•
Anàlisi
de diversos aspectes socials de Grècia i Roma: el naixement, el matrimoni i el
divorci, la vestimenta o la situació de la dona.
•
Pràctica
d’activitats d’etimologia i derivació.
COMPETÈNCIES
·
Crear interès por conocer la infancia grecorromana.
·
Assolir la capacitat
per comparar el món infantil de Roma i Grècia amb el món actual
·
Desenvolupar actituds crítiques a l’hora d’estudiar el
tema de l’acceptació de fills i filles en el món clàssic
·
Despertar la curiositat suficiente per tal d’esbrinar els
trets bàsics de la vida cuotidiana dels nins i nines de Gràcia i Roma: jocs,
indumentària, noms educación i estris escolars
·
Crear aptituds per analitzar la influència de costums i
tradicions grecorromans
·
Valorar els avanços socials aconseguits fins el moment.
·
Capacitat de treball en grup
Treball
amb competències
Competències
artística i cultural i competència social i ciutadana
•
Comprendre
els costums i rituals de les cerimònies matrimonials a Grècia i a Roma fent la
correspondència amb les actuals.
Educació
en valors
Educació per a la
igualtat dels sexes
•
L’estudi
de la situació de la dona en l’antiguitat ofereix una oportunitat per recalcar
la necessitat de respectar el dret a la igualtat dels sexes i reconèixer la
lluita de les dones pels seus drets cívics.
Educació per a la
convivència
•
Les
diferències entre els diferents grups socials de Grècia i Roma afavoreixen
l’anàlisi dels deures i drets del ciutadà, i la importància d’una convivència
pacífica entre ells.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
•
Exposar
les característiques de la societat grega i romana.
•
Comprendre
la posició social de la dona a Grècia i a Roma.
•
Reconèixer
els diversos aspectes de la vida familiar de grecs i romans.
•
Distingir
les diverses condicions i circumstàncies de moments de la vida grecoromana, com
el naixement, el matrimoni o el divorci.
•
Identificar
elements de l’antiga Roma que la nostra societat ha heretat.
•
Saber
utilitzar vocabulari específic del tema.
UNITAT 4. La vida social
OBJECTIUS
•
Conèixer
la jornada habitual d’un ciutadà antic en la seva vida quotidiana i les
diferents estances d’una casa romana.
•
Advertir
el paper rellevant dels clients.
•
Entendre
els aspectes de l’equilibrat menjar dels antics romans, antecedent de la dieta
mediterrània.
•
Valorar
el menjar i el banquet com a símbols d’estatus social.
•
Comprendre
que l’educació en l’antiguitat era el medi social per ensenyar els costums i
els valors que van conservar les tradicions.
•
Aprendre
els aspectes més importants de l’escola a Grècia i a Roma, que era privada i no
obligatòria.
•
Reconèixer
les característiques de l’educació atenesa, l’espartana i la romana.
•
Identificar
les assignatures o matèries més importants de l’escola en l’antiguitat.
•
Distingir
les activitats d’oci i esport preferides per grecs i romans.
•
Relacionar
els jocs infantils de l’antiga Grècia i Roma amb els de l’actualitat.
CONTINGUTS
•
Reconeixement
de l’herència romana en la nostra dieta mediterrània.
•
Identificació
de les activitats quotidianes dels ciutadans romans.
•
Reconeixement
de l’origen de la casa mediterrània.
•
Identificació
de la clientela.
•
Valoració
de la importància de l’educació en les antigues Grècia i Roma.
•
Transcendència
dels estudis de l’antiguitat fins als nostres dies.
•
Discriminació
d’aficions, oci i esport.
•
Reconeixement
de jocs i joguines infantils a Grècia i a Roma.
•
Realització
de les diverses activitats proposades.
•
Lectura
comprensiva i crítica de textos clàssics presentats com a font directa
d’informació.
•
Cerca
d’informació i contrast amb la que s’ha ofert.
•
Reconeixement
dels aspectes quotidians de la vida d’un ciutadà romà: feina, dieta, llar, joc,
oci i relacions socials.
•
Aprenentatge
de les característiques fonamentals de l’escola de Grècia i Roma.
COMPETÈNCIES
•
Descobrir l’herència grecollatina en l’actualitat.
•
Respectar
i reconèixer la societat del món antic.
•
Crear
interès per vincular la nostra cultura al passat grecollatí.
•
Despertar
curiositat pels aspectes més quotidians de la vida dels grecs i els romans.
•
Predisposar
a l’alumnat per analitzar la realitat des d’altres punts de vista.
•
Valorar
de les fonts clàssiques.
•
Capacitat
de treball en grup.
Treball amb competències
Competència
d’autonomia i iniciativa personal
•
Reconèixer
els aspectes relatius a dietes equilibrades i esport en l’antiguitat i
comparar-los amb l’actualitat per treure’n conclusions.
Educació en valors
Multiculturalitat
•
La
varietat de l’herència que ens van deixar els grecs i els romans serveix per
desenvolupar una millor apreciació d’aquests valors culturals.
Educació per a la convivència
•
L’apropament
als orígens de la nostra cultura, en els seus diversos àmbits, posa de manifest
les relacions i les coincidències que hi ha entre diferents països.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
•
Reconèixer
l’herència grecollatina en aspectes quotidians del nostre entorn.
•
Enumerar
elements d’oci, joc i esport en l’antiguitat.
•
Exposar
les característiques de les cases romanes i el paper de la clientela.
•
Distingir
les diferents etapes i matèries educatives de Grècia i Roma.
•
Comparar
els aspectes bàsics de l’educació clàssica amb l’escola actual.
•
Analitzar
i relacionar paraules o termes en les seves arrels etimològiques.
Unitat 5: La religió
OBJECTIUS
•
Assimilar
la religió grega i romana com a element clau en la nostra herència cultural.
•
Conèixer
el concepte de mite i els principals mites de la religió grecoromana.
•
Diferenciar
els cultes oficials, domèstics i dels avantpassats, i la rellevància dels
col·legis sacerdotals.
•
Distingir
les fases en el desenvolupament d’aquesta religió.
•
Relacionar
la pervivència de la mitologia clàssica en èpoques posteriors.
•
Identificar
les característiques de les divinitats grecollatines més importants.
•
Valorar
la diversitat de tendències religioses en l’antiguitat.
•
Comprendre
la creença en oracles i endevinacions en les antigues Grècia i Roma.
•
Entendre
la importància dels santuaris en la societat grega.
CONTINGUTS
•
Reconeixement
del culte públic i religiositat individual.
•
Distinció
de la mitologia i el concepte de mite.
•
Identificació
de les religions mistèriques i cristianisme.
•
Coneixement
de la genealogia dels déus.
•
Discriminació
de les divinitats olímpiques, llocs de culte, la pregària i el sacrifici, i el
culte als morts.
•
Discriminació
d’endevinació i supersticions. Vaticinis, auguris i presagis.
•
Identificació
dels oracles: Delfos, Dodon i Cumas.
•
Identificació
dels col·legis sacerdotals: pontífexs, decemvirs i vestals.
•
Coneixement
de la pervivència de la mitologia en èpoques posteriors.
•
Lectura
i interpretació de textos clàssics relacionats amb la mitologia.
•
Contrast
entre els cultes estatals grecoromans.
•
Distinció
dels atributs de les divinitats clàssiques.
•
Localització
en un mapa dels llocs dels diferents santuaris i oracles.
•
Anàlisi
de termes i expressions lingüístiques relacionats amb la mitologia.
•
Cerca
d’empremtes de la mitologia clàssica en diferents àmbits.
•
Relació
dels principals déus grecs amb l’equivalent en llatí.
•
Elaboració
de quadres genealògics dels déus.
•
Cerca
d’informació i contrast amb la que s’ha ofert.
•
Valoració
crítica de les creences clàssiques.
•
Afició
a la lectura de textos sobre mitologia.
COMPETÈNCIES
- Despertar
la curiositat per comprendre els mites clàssics com a explicació dels
fenòmens de la natura i de l’existència.
- Incentivar
l’afany de conèixer la tradició clàssica en la història de l’art.
- Valorar
de manera crítica de l’ús dels
mites clàssics en la nostra tradició literària.
- Interessar-se
per la identificació del lèxic
català relacionat amb les creences.
- Acceptar
els elements religiosos grecollatins com a elements de la nostra pròpia
cultura.
- Usar
els mites heroics grecollatins per comprendre millor la dimensió humana de
l’home.
- Capacitat
de treball en grup.
Treball amb
competències
Competència
d’autonomia i iniciativa personal
•
Fomentar
el coneixement i el respecte per les religions grega i romana, i per extensió
les religions del món actuals.
Educació en valors
Educació per a la convivència
•
La
diversitat de creences i religions, reflectida en múltiples mites i tradicions,
afavoreix el valor de la coexistència de diferents cultures.
Educació cívica
•
El
patrimoni historicoartístic que vam heretar dels grecs ajuda a apreciar els
valors culturals de la nostra civilització.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
•
Reconèixer
l’herència cultural grecollatina en les diferents manifestacions de les
cultures occidentals actuals.
•
Aplicar
els coneixements adquirits a través de l’estudi del lèxic.
•
Explicar
el concepte de mite i mitologia.
•
Recordar
les etapes de les religions grega i romana.
•
Diferenciar
entre el culte públic i la religiositat individual.
•
Identificar
les representacions més habituals de les divinitats clàssiques.
•
Demostrar
el coneixement del vocabulari específic.
•
Distingir
les religions mistèriques i el cristianisme.
•
Analitzar
l’endevinació, la superstició i els oracle
UNITAT 6: Institucions
polítiques i societat
OBJECTIUS
•
Comprendre
el significat de la democràcia antiga i la seva relació amb
•la democràcia actual.
•
Reconèixer
la democràcia atenesa com un nou sistema polític
•del segle v aC, basat en les decisions dels ciutadans.
•
Identificar
l’herència romana en les nostres pràctiques electorals.
•
Conèixer
les condicions de vida dels esclaus.
•
Assimilar
el concepte i les característiques de la polis.
•
Entendre
els organismes polítics de la polis:
Assemblea, Consell i magistrats.
•
Distingir
les diferents fases en l’evolució de la polis.
•
Aprendre
els aspectes de l’organització política atenesa.
•
Identificar
les etapes de la història de Roma: Monarquia, República i Imperi.
•
Diferenciar
els grups socials i polítics de l’antiga Roma: el Senat i els magistrats, els
patricis i els plebeus, els peregrini
i els liberti.
CONTINGUTS
•
Anàlisi
del llegat actual de la democràcia atenesa.
•
Identificació
de la democràcia atenesa.
•
Reconeixement
de la polis grega i el seu desenvolupament.
•
Coneixement
de la societat i política en el món grec.
•
Identificació
de les institucions polítiques en l’antiga Roma.
•
Discriminació
de les fases de la història de Roma.
•
Lectura
comprensiva de textos clàssics proposats com a font directa d’informació.
•
Elaboració
de les activitats indicades en cada apartat.
•
Anàlisi
de les característiques d’una polis
grega.
•
Relació
dels sistemes polítics de Grècia i de Roma mitjançant activitats i
correspondència amb els organismes actuals.
•
Diferenciació
de les característiques de l’esclavitud en l’antiguitat.
COMPETÈNCIES
•
Valorar
les institucions polítiques de
l’antiguitat.
•
Despertar
la curiositat pel coneixement de la societat del món antic.
•
Adoptar
una actitud crítica en el descobriment d’altres formes de govern diferents de
les de l’entorn, i en la comparació d’estructures governamentals.
•
Interessar-se
per les fonts clàssiques.
•
Reconèixer
el món antic com a precursor de les formes democràtiques de govern en
l’actualitat.
Treball
amb competències
Competència social
i ciutadana
•
Reconèixer
la democràcia atenesa i valorar les arrels de la nostra societat.
Competència
d’autonomia i iniciativa personal
•
Analitzar
la participació dels ciutadans en l’antiguitat.
•
Educació en valors
Educació moral i cívica
•
L’estudi
de la democràcia i la seva evolució, i la seva relació amb altres formes de
govern, afavoreix el reconeixement de la importància dels drets del ciutadà.
Educació per a la pau
•
L’anàlisi
de les diferents classes socials, dels seus deures i drets, en motiva una
relació de diàleg.
Educació per a la igualtat
•
La
comparació de les societats antigues amb les actuals propicia l’anàlisi de la
situació de la dona i d’altres grups socials al llarg de la història amb la
finalitat d’aconseguir que tots els ciutadans gaudeixin dels seus drets cívics,
sense cap mena de discriminació, ni per la raça, la religió o el sexe.
Educació per a la solidaritat amb el
Tercer Món i la pobresa
•
La
vinculació de les formes de govern amb el seu sistema econòmic, així com la identificació
de la ciutadania amb la propietat en l’antiguitat, s’ha de superar en benefici
dels països menys desenvolupats i les classes menys afavorides.
Educació per a la convivència
•
La
idea de progrés humà a través de la història de les estructures polítiques
indueix a respectar altres formes de govern, i crea actituds crítiques.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
•
Reconèixer
la importància de la democràcia com a sistema polític i la seva relació amb
altres formes de govern.
•
Valorar
els drets i els deures del ciutadà.
•
Comprendre
textos d’autors clàssics sobre la societat i les organitzacions polítiques
•de Grècia i de Roma.
•
Explicar
les característiques de la polis
grega.
•
Diferenciar
els períodes de la història de Roma.
•
Saber
exposar les divisions socials a l’època republicana de Roma i la funció del
Senat.
•
Establir
els aspectes fonamentals de l’Imperi romà.
•
Aplicar
els coneixements adquirits a través de l’estudi del lèxic.
Unitat 7: L’exèrcit i la guerra
OBJECTIUS
•
Conèixer
el mite de la guerra de Troia: conflicte, protagonistes, fi de la guerra,
causes, conseqüències i fonts literàries.
•
Identificar
els diferents herois de La Ilíada,
relat fonamental de la guerra de Troia.
•
Distingir
les característiques de l’exèrcit de la polis
atenesa, format per hoplites en l’època arcaica i per ciutadans soldats en el
període clàssic, i l’organització militar dels espartans.
•
Conèixer
els diferents conflictes militars del segle v
aC: les guerres mèdiques i les guerres del Peloponès.
•
Observar
el naixement de la nova potència militar en què es va convertir la Macedònia de
Filip i Alexandre Magne.
•
Diferenciar
els aspectes de l’exèrcit romà en època monàrquica, en la República i en
l’Imperi.
•
Entendre
la guerra com a part del desenvolupament de l’Estat romà.
•
Comprendre
les bases de l’exèrcit romà: tipus de soldats, la unitat de combat, els càrrecs
militars i les formes de combatre.
•
Reconèixer
en la construcció d’un campament romà l’origen d’algunes ciutats europees.
CONTINGUTS
•
Identificació
de la mítica guerra de Troia.
•
Reconeixement
dels herois de La Ilíada.
•
Discriminació
de l’exèrcit atenès i l’espartà.
•
Anàlisi
de les guerres mèdiques i les guerres del Peloponès en el segle v aC.
•
Identificació
del naixement de l’imperi d’Alexandre el Gran.
•
Reconeixement
de l’exèrcit en els diferents períodes de la història de Roma, la legió romana
i el campament romà.
•
Lectura
de textos clàssics com a font directa dels temes tractats.
•
Realització
de mapes en els quals es mostrin les nacions en guerra o les zones d’expansió
de les potències militars.
•
Debat
sobre les causes i conseqüències dels diversos conflictes desenvolupats en la
unitat.
•
Anàlisi
del desenvolupament i de la transcendència de les conquestes d’Alexandre el
Gran.
•
Comparació
entre l’Imperi romà i altres imperis posteriors.
•
Realització
de cronologies sobre la història de Grècia i de Roma.
•
Aprofundiment
de la romanització a través del paper de l’exèrcit.
•
Elaboració
de les activitats indicades en cada apartat.
COMPETÈNCIES
•
Despertar
la curiositat per conèixer la història de les antigues civilitzacions.
•
Valorar
del patrimoni cultural i artístic que hem heretat de l’època clàssica.
•
Iniciar
el camí vers una actitud crítica en l’anàlisi de les situacions de guerra i
altres conflictes polítics.
•
Conscienciar
de la rellevància dels esdeveniments del passat en el desenvolupament
•de la història.
Treball
amb competències
Competència social
i ciutadana
•
Conèixer
els diferents conflictes militars de l’antiguitat i valoració i anàlisi de les
conseqüències.
Educació
en valors
Educació per a la pau
•
L’aprofundiment
en els conflictes bèl·lics de la història de Grècia i Roma ajuda a fomentar la
convicció de la necessitat de pau en el món, avivant actituds crítiques
respecte a polítiques agressives.
•
Educació per a la convivència
•
El
respecte i l’entesa entre cultures diferents i nacionalitats desenvolupen la
idea dels avantatges de la convivència i, al mateix temps, la importància del
diàleg com a mitjà per solucionar enfrontaments.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
•
Distingir
les fonts literàries sobre la guerra de Troia.
•
Identificar
els aspectes de la cultura grega en la lectura de fragments de La Ilíada.
•
Reconèixer
les característiques de les organitzacions militars dels antics grecs i romans.
•
Ubicar
els esdeveniments de les guerres mèdiques i les del Peloponès.
•
Recordar
la rellevància de la figura d’Alexandre Magne.
•
Definir
les característiques de l’exèrcit romà al llarg de la seva història.
•
Aplicar
els conceptes del tema a través de l’estudi del lèxic.
TEMA 8. L’expansió de Grècia i Roma
OBJECTIUS
•
Conèixer
l’expansió de les polis gregues al
llarg del Mediterrani en les èpoques arcaica i clàssica.
•
Observar
la ubicació geogràfica de les colònies gregues, les seves relacions culturals i
comercials amb la metròpoli.
•
Valorar
l’hegemonia de Macedònia i el desenvolupament de l’Imperi d’Alexandre el Gran
que va estendre la civilització grega fins a l’Àsia.
•
Identificar
les conquestes de Roma a partir de l’època republicana.
•
Diferenciar
les fites de les guerres púniques que van enfrontar Roma i Cartago.
•
Assimilar
la gran expansió romana que va dur a terme Juli Cèsar.
•
Comprendre
els motius i circumstàncies de la intervenció de Roma al Mediterrani oriental.
•
Distingir
les diferents fases de la conquesta d’Hispània i la seva divisió administrativa
en províncies.
•
Reconèixer
la construcció de les calçades romanes com a mitjà de romanització dels
territoris conquerits.
•
Assimilar
els motius i el significat de la romanització a Hispània.
•
Entendre
l’origen grecollatí dels topònims.
CONTINGUTS
•
Anàlisi
de l’expansió de les polis gregues al
Mediterrani.
•
Identificació
de les colònies gregues i les seves relacions amb la metròpoli.
•
Reconeixement
de l’imperi d’Alexandre el Gran i l’extensió de la civilització grega fins a
l’Àsia.
•
Distinció
de les conquestes de Roma en l’època republicana i les guerres púniques entre
Roma i Cartago.
•
Identificació
de la gran expansió de l’Imperi romà.
•
Discriminació
de les fases de la conquesta d’Hispània.
•
Reconeixement
de la romanització a Hispània.
•
Anàlisi
de la toponímia catalana i hispana d’origen grecollatí.
•
Localització
de les colònies gregues en un mapa.
•
Reconeixement
dels territoris conquerits per Alexandre el Gran.
•
Realització
de mapes que mostrin la divisió administrativa de l’Imperi romà.
•
Lectura
de textos clàssics com a fonts literàries de la romanització.
•
Observació
de mapes de les principals vies i calçades romanes a Hispània.
•
Identificació
dels topònims grecollatins al nostre entorn.
•
Realització
de cronologies de la història de Grècia i Roma, assenyalant-hi el període
•de la romanització d’Hispània.
•
Elaboració
de les activitats indicades en cada apartat.
COMPETÈNCIES
•
Aplicar
els coneixements adquirits a través de l’estudi del lèxic.
•
Despertar
l’interès i valoració crítica de l’expansió de les civilitzacions grega i
romana.
•
Valorar
el patrimoni artístic i el llegat cultural clàssic d’origen grecollatí que es
conserva al nostre entorn.
•
Incentivar
l’actitud d’anàlisi en l’estudi dels diferents aspectes de la romanització.
•
Capacitar-se
per treballar en grup
CRITERIS D’AVALUACIÓ
•
Reconèixer
les principals característiques de l’expansió grega en èpoques arcaica i
clàssica.
•
Situar
les colònies fundades al llarg del Mediterrani i relacionar-les amb les
metròpolis corresponents.
•
Localitzar
els territoris que van formar part de les conquestes d’Alexandre el Gran.
•
Identificar
les conquestes de Roma en l’època republicana.
•
Ubicar
en el temps i en l’espai els esdeveniments de les guerres púniques entre
Cartago i Roma.
•
Analitzar
les causes i conseqüències de la guerra civil a Roma.
•
Definir
els aspectes més importants de la gran expansió de Roma pel Mediterrani.
•
Aplicar
els conceptes del tema a través de l’estudi del lèxic.
Treball
amb competències
Competència
comunicativa lingüística i audiovisual
•
Analitzar
el treball de construcció de calçades romanes relacionant-ho amb la construcció
de les carreteres actuals.
Educació
en valors
Educació per a la pau i la convivència
•
Les
diferències entre l’expansió grega i la romana serveixen per analitzar el paper
de les potències militars i, a partir d’aquí, desenvolupar la idea del foment
de la pau i de la convivència entre els diversos pobles.
Educació ambiental
•
Aquesta
unitat pot servir de base per assolir un compromís personal en la conservació
de les restes de l’herència grecollatina al nostre entorn.
TEMA 9 : La ciutat en l’antiguitat
OBJECTIUS
•
Conèixer
els processos de fundació, les infraestructures i les característiques de les
ciutats en l’antiguitat.
•
Reconèixer
l’origen grecollatí de ciutats del nostre entorn.
•
Identificar
l’origen grecollatí en l’ús dels plans d’urbanisme i dels plànols de traçat
regular o quadriculat, anomenats «plànols hipodàmics».
•
Diferenciar
les infraestructures bàsiques de les ciutats.
•
Entendre
el fenomen del sinecisme en l’origen de les primeres ciutats gregues.
•
Distingir
les diferents parts d’una ciutat grega: acròpolis, àgora, edificis d’oci,
necròpolis, muralles, fonts públiques i clavegueram.
•
Considerar
el naixement d’una ciutat romana a partir de l’estructura d’un campament romà o
com a resultat del sinecisme.
•
Valorar
el paper rellevant dels urbanistes.
•
Comprendre
la cerimònia de la inauguratio,
necessària per a la creació d’una nova ciutat.
•
Distingir
les parts d’una ciutat romana i els seus corresponents edificis característics:
vies principals, fòrum, mercat, termes, llocs d’oci, domus, insules,
cisternes, pous, clavegueram, voreres, cementiris i muralles.
•
Identificar
els problemes que patien les ciutats romanes.
•
Conèixer
la varietat d’obres públiques romanes: calçades, ponts, ports, termes,
aqüeductes, clavegueres, fonts, cisternes, etc.
CONTINGUTS
•
Identificació
de la fundació de les ciutats en l’antiguitat.
•
Reconeixement
dels plans d’urbanisme i el plànol hipodàmic.
•
Identificació
de la creació de ciutats a través del sinecisme.
•
Anàlisi
de l’estructura i les parts de la ciutat grega.
•
Identificació
de les ciutats romanes a partir del campament romà.
•
Reconeixement
del paper important dels urbanistes.
•
Reconeixement
de la cerimònia de la inauguratio.
•
Discriminació
dels edificis i les parts de la ciutat romana.
•
Distinció
de les obres públiques de l’antiga Roma.
•
Localització
en un mapa de les ciutats gregues i romanes més destacades de l’antiguitat.
•
Anàlisi
de la cerimònia de la inauguratio.
•
Dibuixos
de les parts més importants de la ciutat romana en un plànol hipodàmic.
•
Lectura
de textos clàssics com a font literària fonamental dels temes tractats.
•
Reconeixement
de les principals vies i calçades romanes a través de mapes.
•
Identificació
de les obres públiques romanes més importants.
•
Comparació
d’infraestructures urbanes romanes i contemporànies.
•
Elaboració
de les activitats indicades en cada apartat.
•
Aplicació
dels coneixements adquirits a través de l’estudi del lèxic.
COMPETÈNCIES
•
Valorar
la creació d’una estructura urbana, que es manté vigent, per part de grecs i
romans.
•
Despertar
l’interès per conèixer les parts de les ciutats grega i romana en l’antiguitat.
•
Apreciar
l’herència cultural clàssica que podem contemplar en les obres públiques que
ens van deixar grecs i romans.
•
Reforçar
la capacitat de treballar en grup
CRITERIS D’AVALUACIÓ
•
Reconèixer
l’origen grec o romà de ciutats actuals.
•
Comparar
els plans d’urbanisme actuals amb els traçats regulars i el plànol hipodàmic.
•
Explicar
el fenomen del sinecisme en la creació de ciutats antigues.
•
Distingir
les parts d’una ciutat grega i els seus edificis més significatius.
•
Definir
les característiques de les ciutats romanes, l’origen i l’estructura.
•
Identificar
les parts d’una ciutat romana i els seus edificis més importants.
•
Analitzar
els diferents tipus d’obres públiques romanes.
•
Aplicar
els conceptes del tema a través de l’estudi del lèxic.
Treball
amb competències
Competències artística i cultural
•
Establir
la diferència entre els edificis d’una ciutat grega i una de romana i
reconèixer-ne algun d’actual.
Educació en valors
Educació ambiental
•
Aquest
tema és adequat per propugnar una implicació personal en la conservació del
nostre patrimoni, sobretot respecte a les mostres de la presència dels antics
grecs i romans en les nostres terres.
Educació per a la convivència
•
L’anàlisi
de les estructures urbanes gregues i romanes pot ajudar a iniciar un debat
sobre les ciutats actuals, la necessitat que hi hagi més consciència ciutadana
i respecte mutu perquè la convivència sigui pacífica.
Unitat 10: Jocs i
espectacles
OBJECTIUS
•
Conèixer
les característiques dels jocs panhel·lènics a Grècia: Delfos, Nemea, Corint i
Olímpia.
•
Reconèixer
la transcendència dels jocs d’Olímpia, que se celebraven en honor de Zeus.
•
Distingir
les principals proves de les antigues olimpíades.
•
Descobrir
la particularitat dels jocs femenins, els Hereos, que se celebraven a Olímpia.
•
Identificar
els tipus d’edificis públics dedicats a l’oci.
•
Conèixer
els aspectes del teatre grec que fan referència a l’edifici, als concursos
dramàtics, els coregues i la representació.
•
Diferenciar
els trets propis del teatre de Roma.
•
Entendre
el significat dels jocs de l’amfiteatre, l’estructura de l’edifici i els
diferents tipus d’espectacles.
•
Comprendre
l’origen i els aspectes més característics dels jocs circenses.
•
Reconèixer
els edificis dedicats a l’oci que va heretar Hispània dels antics grecs i
romans.
Continguts
•
Identificació
dels festivals panhel·lènics de Grècia.
•
Reconeixement
dels jocs d’Olímpia dedicats a Zeus i de les principals proves de les
Olimpíades.
•
Identificació
dels jocs femenins d’Olímpia, els Hereos.
•
Anàlisi
dels edificis públics dedicats a l’oci.
•
Discriminació
del teatre a Grècia, el teatre a Roma, els espectacles de l’amfiteatre i les
curses del circ.
•
Identificació
dels edificis d’oci d’Hispània.
•
Localització
en un mapa dels llocs de culte i dels santuaris on se celebraven els jocs
panhel·lènics.
•
Lectura
de textos clàssics com a font literària per al tema.
•
Identificació
dels principals edificis públics dedicats a l’oci en l’antiguitat clàssica.
•
Comparació
de les particularitats del teatre clàssic de Grècia i Roma, a través dels
exemples del teatre grec d’Epidaure i el romà de Mèrida.
•
Distinció
de cada una de les parts d’un teatre grec i romà, d’un amfiteatre i d’un circ.
•
Reconeixement
dels diversos espectacles de l’amfiteatre i del circ.
•
Recorregut
pels edificis d’oci d’origen grecollatí que han quedat a les ciutats hispanes.
•
Realització
de les activitats indicades en cada apartat.
•
Aplicació
dels coneixements adquirits amb pràctiques d’etimologia i derivació.
COMPETENCIES
•
Valorar
les obres públiques que van dur a terme
grecs i romans, i concretament dels edificis dedicats a l’oci.
•
Despertar
l’interès per aprofundir en els diversos aspectes del teatre clàssic.
•
Estimar
les Olimpíades com un valor cultural que hem heretat dels antics grecs.
•
Interessar-se
per l’herència cultural grecollatina que conservem en els edificis d’oci que
ens van deixar grecs i romans.
•
Capacitar-se
per treballar en grup.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
•
Reconèixer
els principals festivals panhel·lènics, localitzats espacialment, i distingir
les diferents proves que els caracteritzaven.
•
Ubicar
en el temps i l’espai els jocs d’Olímpia.
•
Identificar
i definir els aspectes bàsics dels edificis d’oci de Grècia i Roma.
•
Explicar
els trets fonamentals del teatre clàssic grecollatí.
•
Aplicar
els conceptes del tema a través de l’estudi del lèxic.
Treball
amb competències
Social i ciutadana
•
Reconèixer
els jocs grecs com a precursors dels jocs olímpics actuals i analitzar
l’impacte en la ciutadania antiga i l’actual.
Educació en valors
Educació ambiental
•
Aquesta
unitat es presta a fomentar actituds favorables al manteniment del patrimoni
que ens van deixar grecs i romans. Algunes d’aquestes empremtes del passat que
trobem en el nostre entorn més proper, com els teatres, es continuen utilitzant
avui dia.
Educació per a la convivència
•
Els
jocs panhel·lènics d’Olímpia han arribat fins als nostres dies com un símbol
del foment de la convivència pacífica entre els pobles.
Unitat 11. L’art a Grècia i a Roma
OBJECTIUS
•
Conèixer
el concepte d’ordre arquitectònic i el seu origen grecollatí.
•
Diferenciar
els ordres de l’arquitectura clàssica: dòric, jònic, corinti, toscà i compost.
•
Distingir
les parts i l’estructura de cadascun dels ordres.
•
Comprendre
el significat i la classificació dels temples grecs i romans segons la seva
planta i el nombre de columnes del pòrtic.
•
Deduir
els aspectes del temple grec a partir del model del Partenó.
•
Conèixer
les característiques especials del temple romà.
•
Identificar
el Panteó com a exemple d’arquitectura romana.
•
Aprendre
les fases de l’escultura grega, les obres i els artistes més destacats.
•
Reconèixer
els trets propis de l’escultura romana.
•
Entendre
la finalitat política dels relleus històrics.
•
Assimilar
els aspectes característics de la pintura romana.
•
Observar
la importància del mosaic.
CONTINGUTS
•
Identificació
de l’ordre arquitectònic i dels ordres de l’arquitectura clàssica.
•
Discriminació
del temple grec i el Partenó i del temple romà i el Panteó.
•
Anàlisi
de l’evolució de l’escultura grega, obres i artistes.
•
Identificació
de l’escultura romana.
•
Reconeixement
del relleu històric a Roma.
•
Observació
de la pintura i el mosaic romans.
•
Lectura
de textos clàssics com a font literària per al tema.
•
Identificació
dels ordres de l’arquitectura clàssica a través d’imatges de temples clàssics.
•
Reconeixement
dels aspectes més característics del temple grec, coincidències i diferències
amb el temple romà.
•
Anàlisi
i comparació de les particularitats del temple grec i del romà a través dels
exemples del Partenó i del Panteó.
•
Reconeixement
de l’escultura arcaica, clàssica i hel·lenística de Grècia per mitjà d’imatges
que mostrin varietat d’obres i autors.
•
Distinció
de les característiques de l’escultura, el relleu i el mosaic romans.
•
Observació
dels aspectes més destacats de la pintura romana.
•
Realització
de les activitats indicades en cada apartat.
•
Aplicació
dels coneixements bàsics de la unitat a través de l’estudi del lèxic.
COMPETENCIES
•
Crear
interès per conèixer i conservar el patrimoni artístic.
•
Estimar
pel llegat artístic de l’època clàssica, sobretot arquitectònic i escultòric,
que hem heretat dels grecs i dels romans.
•
Valorar
la tradició i la mitologia clàssica en
la història de l’art.
•
Aficcionar
a l’alumnat a l’anàlisi i gaudi de les obres d’art.
•
Potenciar
la capacitat de treball en grup.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
•
Reconèixer
les principals característiques de l’arquitectura grega i romana mitjançant
l’anàlisi d’imatges de temples clàssics.
•
Identificar
els trets distintius, les obres i els autors més destacats de les diferents
èpoques de l’escultura grega.
•
Definir
els aspectes bàsics de l’escultura romana.
•
Diferenciar
les particularitats del relleu històric i del mosaic romans.
•
Explicar
els trets fonamentals de la pintura romana.
•
Aplicar
els conceptes del tema a través de l’estudi del lèxic.
Treball amb competències
Aprendre a aprendre
•
Descobrir
les representacions artístiques de la deessa de la bellesa i de l’amor,
Afrodita, al llarg de la història.
Educació en valors
Educació ambiental
•
Aquesta
unitat ofereix de nou l’oportunitat per desenvolupar actituds d’estima i
respecte pel patrimoni artístic d’origen clàssic.
Educació per a la convivència
•
Respectar
el patrimoni d’una civilització o cultura determinada estimula el foment de
convivència pacífica entre els diferents pobles.
