Continguts, metodologia i avaluació

SEQÜÈNCIA DETALLADA DELS CONTINGUTS AL LLARG DEL CURS

 PRIMERA AVALUACIÓ.

El llatí i les llengües romàniques.
La llengua grega.     
La vida familiar.  
La vida social.

SEGONA AVALUACIÓ.

La religió.
Institucions polítiques i societat.
L'exèrcit i la guerra.


TERCERA AVALUACIÓ.

L'expansió de Grècia i Roma
La ciutat en l'antiguitat.
Jocs i espectacles
L'art a Grècia i a Roma.

METODOLOGIA

Les línies metodològiques fonamentals que pot aplicar el professorat de cultura clàssica, sempre pensant en la consecució dels objectius de la matèria, es basen en els següents principis:

§   Facilitar l’aprenentatge autònom. En aquest sentit es proposaran activitats que exigeixin que l’alumnat, a partir d’una sèrie d’exemples, estableixi les seves pròpies conclusions o bé que dugui a terme una recerca de dades a diferents fonts i, després d’un procés d’anàlisi, elabori un informe i estableixi les seves pròpies conclusions.

§   Fomentar l’esforç personal. Regularment, es proposaran a l’alumnat tasques  que haurà de desenvolupar de manera individual, conscienciant-lo que és l’esforç quotidià allò que els permetrà assolir els objectius de la matèria. Aquestes tasques consistiran no només en la realització d’exercicis (traduccions, qüestions morfosintàctiques o lèxiques, comentaris de text), sinó també en l’aprenentatge de paradigmes sense els quals no és possible avançar. Es donarà també molta importància al lliurament en el termini convingut de les tasques proposades.

§   Anticipar-se a les necessitats educatives de l’alumnat. El professorat no s’ha d’adaptar a l’alumnat per deixar-los on són, sinó per provocar que avancin. És necessari saber el nivell de l’alumnat, els seus coneixements previs, per tal d’avançar partint del que dominen i ajudar-los a assolir l’objectiu d’ensenyament fixat.

§   Motivar utilitzant una metodologia variada. En aquest sentit, a més de les activitats més clàssiques d’anàlisi morfosintàctica i traducció, es pot recórrer a d’altres amb l’ajut de les tecnologies de la informació i comunicació, sense oblidar l’ús de mitjans audiovisuals. Podem usar també premsa, lectura de textos, elaboració d’informes i totes aquelles possibilitats que els nostres mitjans o el tema a desenvolupar ens permetin, incloent-hi el comentari o l’explicació magistral del professorat. També pot resultar d’utilitat l’ús d’agrupaments diversos, segons el tipus d’activitat.

§   Motivar per a la participació en les decisions de classe. L’alumnat s’ha de sentir corresponsable del desenvolupament de la classe de cultura clàssica, mitjançant la seva participació en la presa de decisions sobre l’organització de la classe, la distribució del currículum, el tema d’un treball o altres activitats. A més de tenir un efecte motivador, que s’ha d’aprofitar, contribueix al desenvolupament de l’autonomia i iniciativa personal de l’alumnat.

§   Motivar mitjançant el desafiament. La realització de tasques de progressiva dificultat o la planificació i participació en projectes d’indagació o investigació, que poden tenir certa complexitat, es pot aprofitar per part del professorat per tal de generar en l’alumnat una sensació de desafiament, un repte, especialment quan es transmet al grup de l’alumnat la idea que es troba immers en un projecte pioner o d’investigació.

§   Afavorir un aprenentatge funcional tant de l’estudi de la llengua com el del món clàssic. Aquest aspecte es planteja des de la perspectiva del llegat que ens han deixat els grecs i romans. Reconèixer-lo fa que l’alumnat entengui millor el funcionament de les llengües que utilitza i, per tant, que en faci un ús més precís. A més, facilita la comprensió dels referents històrics, socials i artístics de la societat actual. L’ús dels procediments variats que hem assenyalat també dota l’alumnat de recursos que li poden ser útils en la seva vida acadèmica i professional posterior.

§   Individualitzar el procés d’ensenyament, aprenentatge i avaluació. Es poden emprar tècniques de personalització del procés docent establint un diàleg amb l’alumnat sobre la metodologia didàctica, les diverses opcions disponibles i donar certes possibilitats d’elecció al respecte.

§   És necessari també insistir en la necessitat que el professorat usi instruments variats d’avaluació i que tendeixi a l’avaluació integral i sistemàtica, mitjançant l’ús de matrius de valoració, treballs d’investigació, proves variades, etc. I, en qualsevol cas, cal que comenti i animi a participar en les revisions dels instruments d’avaluació, informant l’alumnat de forma personalitzada del resultat dels treballs, tasques, exercicis, etc.

§   En general, es procurarà participar en activitats que comporten encontres o experiències amb l’entorn cultural i artístic o que impliquen una anàlisi contrastiva de les llengües objecte d’estudi, especialment les que són oficials a les Illes Balears.

CRITERIS AVALUACIÓ, ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ ALUMNES PENDENTS I ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ, PROCEDIMENTS SUPORT I RECUPERACIÓ

Criteris d'avaluació i altres

  

§   Comprendre l’existència de diversos tipus d’escriptura i la seva funció. Conèixer els alfabets grec i llatí i ser capaç de llegir paraules en les dues llengües.

Aquest criteri avalua la capacitat de l’alumnat per reconèixer l’origen grecollatí de la seva llengua i de la majoria de les llengües de l’Estat espanyol i Europa, identificant els elements lingüístics comuns que existeixen entre aquestes i valorant el llatí i el grec com a instruments per a l’aprenentatge de les llengües.

§             Saber situar en un mapa els principals indrets i accidents geogràfics del món clàssic.

Aquest criteri pretén comprovar si l’alumnat és capaç de situar geogràfica i històricament la civilització grega i la romana, conèixer els esdeveniments més destacats i les manifestacions culturals més significatives que marcaren la seva història i si és capaç d’inferir i analitzar els elements presents en l’actualitat mitjançant l’ús de diverses fonts i mitjans, com les tecnologies de la informació, entre d’altres.

§       Identificar l’origen grecollatí de paraules d’ús comú i del lèxic científic i tècnic, com també dels topònims balears.

Mitjançant aquest criteri es podrà comprovar si, a través de l’anàlisi de missatges procedents dels mitjans de comunicació de masses o de la publicitat o a través de la lectura i el comentari de diversos textos de caràcter cientificotècnic en català i la seva traducció a distints idiomes, l’alumnat és capaç de reconèixer els formants grecs i llatins en diferents contextos lingüístics i deduir el significat del terme a partir d’aquests.

§      Definir els gèneres literaris grecollatins i les seves conseqüències en la literatura d’avui.

Amb aquest criteri es pretén valorar si, mitjançant la lectura, anàlisi i interpretació d’obres literàries clàssiques traduïdes o modernes, completes o fragments seleccionats i adequats a l’edat, especialment d’obres de teatre gregues i llatines, mitjançant comentaris de text o respostes a qüestionaris, guies de lectura o projectes per a la representació teatral, l’alumnat és capaç d’avaluar el contingut de l’obra de manera crítica, reconèixer l’estructura de l’obra o fragment,  enunciar els elements estructurals més destacats i reconèixer els elements caracteritzadors del gènere al qual pertany l’obra, assenyalant els trets lingüístics que caracteritzen aquest gènere.

§    Diferenciar els trets més rellevants que caracteritzen les civilitzacions grega i romana, identificant-ne els elements originals i valorant aspectes significatius de la seva aportació a la civilització occidental, especialment la seva aportació a les llengües d’Europa.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar si, mitjançant la lectura o elaboració de mapes, la lectura de textos clàssics traduïts o moderns, o l’anàlisi de fonts diverses i les tecnologies de la informació i de la comunicació, l’alumnat és capaç de distingir els trets essencials de la Grècia clàssica i de Roma.

§        Conèixer els elements essencials del desenvolupament de la vida quotidiana a Grècia i Roma i de les seves institucions polítiques, confrontant-los amb els corresponents actuals.

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar el coneixement dels principals trets de la civilització grecoromana i la nostra pertinença a la unitat del món mediterrani creada per Grècia i Roma, analitzant les particularitats dels sistemes polítics, de la romanització del territori de les Illes Balears i el llegat grec i romà al nostre país.

§     Comparar les característiques de la religiositat antiga amb la del món actual. Establir semblances i divergències entre els mites i herois antics i els actuals. Saber trobar comparances entre mites i rondalles.

Aquest criteri es refereix a la capacitat de l’alumnat d’extrapolar el fet religiós com a component del pensament humà al llarg de la història i d’identificar el pensament mític com un element propi en totes les etapes de la civilització, també en el seu món.

§        Valorar el coneixement científic i tècnic del món grecollatí i la seva influència en l’actualitat.

Amb aquest criteri es pretén avaluar si, a través de la realització de treballs d’indagació o projectes documentals i d’investigació, l’alumnat és capaç de reconèixer el paper de grecs i llatins en l’origen o desenvolupament de les ciències de la naturalesa, de les matemàtiques, de l’astronomia, de la geometria, de la medicina i d’algunes ciències aplicades.

§       Utilitzar diverses fonts per tal de localitzar, obtenir i seleccionar informació pertinent d’acord amb una finalitat prèviament establerta.

Amb aquest criteri es pretén valorar la capacitat de l’alumnat per localitzar, seleccionar i organitzar informació pertinent i d’acord amb l’objectiu previst, emprant, amb certa autonomia, els recursos o fonts més adients.

L'avaluació serà sumativa, contínua i integradora. Contínua en tant que està immersa en el procés d'ensenyança/aprenentatge de l'alumne/a, amb la finalitat de detectar les dificultats en el moment en què es produeixen, esbrinar les causes i, en conseqüència, adaptar les activitats d'aprenentatge i determinar les possibles recuperacions a fer. El caràcter integrador de l'avaluació exigeix tenir en compte les capacitats generals establertes per a l'etapa, a través dels objectius de les distintes àrees i matèries.

Els instruments d’avaluació seran els següents:

§       Controls per escrit de totes les unitats didàctiques.

§       Correcció de quaderns de treball.

§   Valoració de l’actitud a classe i de l’interès per participar i col·laborar amb el desenvolupament dels temes i dels tallers

§   Correcció del resultat final de les entregues resultants de les pràctiques dels tallers.

En allò que fa referència a com aplicar aquests criteris per a l’avaluació , es tendran en compte els següents punts:

*a) En primer lloc, la puntuació respondrà a una visió unitària de la

feina i actituds de l’alumne/a. Això significa que a un examen s’han de

contestar de manera mínimament correcta totes les preguntes per aprovar,s’han de fer les tasques de classe i s’ha de mantenir una bona actitud dins l’aula..

*c) La nota de cada trimestre estarà conformada en un 60% pels

resultats dels exàmens, un 30% pel resultats obtinguts als tallers i un 10% d’actitud.

*d) Per aprovar el curs és imprescindible haver superat les tres avaluacions. Es realitzan tres examens per trimestre. No es farà mitja de les qualificacions si no s’obté un mínim de 5 en la puntuació de cadascun dels trimestres. Quan diem un 5 és exactament això: un 5. En cas que la nota sigui inferior el trimestre estarà suspès i l’alumne s’haurà de presentar a la recuperació pertinent del trimestre en les convocatòries de juny i/o setembre. La nota de recuperació, en cas d’aprovar, sempre serà 5.

*e) Si un alumne suspèn només un trimestre en tot el curs, només s’haurà d’examinar a final de curs d’aquell trimestre. En cas d’aprovar la recuperació corresponent, la nota sempre serà 5, i farà mitjà amb les qualificacions de les altres dues avaluacions, per obtenir la nota final. Si l’alumne suspèn dos trimestres, haurà d’examinar-se d’aquells dos trimestres. Evidentment, si les tres avaluacions són suspeses, l’examen de recuperació serà de tot el curs. La nota pertinent , en cas d’aprovar, serà sempre 5.

*f) Aquell alumne que no hagi assolit els mínims de la matèria en la convocatòria de juny, haurà de realitzar una sèrie de tasques encaminades a treballar aquelles parts de l’assignatura que no hagin estat suficientment compreses.El contingut d'aquesta feina s'especifica a l'apartat feina d'estiu. El lliurament d’aquesta feina serà condició necessària per a presentar-se a l’examen de setembre. Així mateix, es puntuarà la tasca d’estiu sobre dos punts, sempre que la nota sigui un 4. La resta de l’examen sobre vuit punts. Entre les dues activitats s’haurà d’obtenir un mínim de 5 per aprovar la matèria.